Qui... i ara què

Em preguntava “qui sóc?”

Sóc la que calla parlant, la que escolta, la que parla callant i la que crida en silenci.

Sóc la que somia desperta i adormida, la que viu somnis desperta i la que somnia realitats.

Sóc la que riu plorant i la que plora rient, sóc l’efímer temporal i l’etern record, l’ésser que n’era, vol ser i en sóc.

Sóc la que desitja complint i la que compleix desitjant, la que fa l’amor lentament i la que estripa la roba si cal.

Sóc la que mira endavant mil fulls en blanc per escriure, sóc tinta i paper, quadre i pinzell

Sóc la que espera pacient i la que, sense dubtar-ho, corre a trobar-lo

I ara em pregunto “què sóc?”